Imagina’t que estàs en una sala, et tanquen la porta i et quedes a les fosques. Què creus que faries? Tanca els ulls i imagina’t la situació. Estàs absolutament a les fosques, no veus ni un bri de llum, ni a sota la porta. Probablement t’ajupiries fins a trobar el terra i després gatejaries fins a trobar la paret.
Quan esdevenim mare o pare, som el terra i som la paret. Som acolliment i som límit.
L’acolliment el fem a través de la nostra energia femenina. El límit o autoritat el posem utilitzant la masculina (independentment del gènere, tots tenim aquests dos principis). Els referents per aprendre-ho a fer el tenim en el nostre interior, en la memòria i en la interpretació de com ho van fer els nostres pares o cuidadors.
Venim d’una història on l’autoritat no sempre ha estat ben gestionada. Com a fills, ens han coartat la llibertat, i com a éssers humans, això ho portem malament.
Si ara et toca ser mare o pare vol dir que has de coartar la llibertat a les persones que més estimes?
No, ara toca ser el terra i ser la paret. Acollir i limitar. Per a què? Per fer sentir seguretat i protecció, i així que puguin desenvolupar totes les habilitats amb tranquil·litat.
Per a quina raó no sabem posar els límits de manera saludable? Podries dir-me:
- perquè encara jutjo als meus pares i estic lligat al passat sense poder mirar endavant.
- perquè rebutjo al meu pare i no tinc el principi masculí ben activat.
- perquè no sé posar-me en la posició correcte dins la família, si sóc la mare i encara estic demanant com a filla.
Per tant, què és ser mare/pare amb una autoritat saludable? És estar en pau amb la manera com ho han fet els que ens han precedit; és tenir el reconeixement del pare dins nostre; és estar i mantenir-se en l’adequada posició dins la família.
Els tallers de Constel·lacions Familiars serveixen per fer aquest treball.
Consulta el calendari dels propers tallers. Si ho prefereixes, pots agendar una cita per fer el treball en sessió individual. A Barcelona i a Osona.