L’altre dia vaig atendre a una persona de la qual em va cridar l’atenció la seva afirmació: “a mi no m’arriba mai la pau!”. Estava esgotada, la seva vida ha estat una lluita constant.

Vaig escriure en un paper la paraula PAU i li vaig demanar que el situés en algun lloc de la sala. El va posar lluny d’ella. El seu sentiment era d’enuig cap a “la pau”, com podia ser que no vingués a ella?, deia.

I és que la pau no ve, se l’ha d’anar a trobar.

La pau sempre està disponible i som nosaltres qui hem de prendre acció per dirigir-nos cap a ella i assaborir els seus beneficis. Quin tipus d’accions? Totes aquelles que al fer-les sentim pau 😉

Tornant a la meva clienta, quan li vaig preguntar quines coses feia que li donessin calma, no sabia què respondre’m, era la primera vegada que s’ho plantejava. De fet, l’única cosa que entre les dues vam pensar que feia era l’acció de fumar, aquí sí que va assentir, és en aquesta acció on troba la sensació de pau. Per començar ja ens va anar bé identificar-la, ara calia fer un canvi d’aquest hàbit tòxic a un més saludable, que fos igualment fàcil i sense esforç: vam trobar que asseure’s al sofà durant un minut de tant en tant podria ser una bona alternativa, li aportaria un petit descans per reposar energia. 

També va pensar d’afegir una altra opció, escoltaria música tranquil·la amb auriculars als vespres. Ja en teníem dues, ben senzilles i saludables!

Vaig afegir-li una tercera proposta, prendre contacte amb la natura. “Uff”, va sortir-li. D’entrada no veia la possibilitat de fer-ho diàriament, potser el cap de setmana sí que podria, va insinuar. 

A partir d’aquí vam jugar a imaginar-ho, li vaig posar uns papers amb les frases escrites: “seure un minut al sofà totes les estones que vulgui”, “escoltar música relaxant al vespre”, “apropar-me a la natura el cap de setmana”. Els tres marcaven un camí en direcció al paper de la “pau”.

De seguida va tenir l’impuls d’avançar, i en cada un d’ells s’hi quedava uns segons per sentir la sensació que li donava cada acció. La seva cara anava canviant. I quan per fi va poder situar-se en el lloc de la “pau” ho va entendre tot. Des d’aquesta posició, passés el que passés al seu voltant ella estaria impertorbable, calma absoluta.

Et convido a fer aquest exercici. Fent petites accions d’auto-cura milloràs el teu estat i aleshores tindràs la capacitat de cuidar millor dels altres i dels teus projectes. 

A més, quan tu ho fas inspires les altres persones a fer-ho per a sí mateixes. És un sistema de cooperació pel benestar global que tenim ben a l’abast.

 

Laura Pedró Xaus. Tots els drets reservats.