T’ha passat alguna vegada que téns dues o tres decisions per prendre al mateix temps? si t’ha passat saps de què parlo quan et dic que sol haver-hi una angoixa associada al moment.
Això també es pot constel·lar i és una guia molt útil, sobretot perquè ens dóna informació que sovint no tenim o no veiem.
T’explico un cas d’una noia que se li plantejaven dues opcions en la seva ment, marxar fora però dins del mateix país, o fer una estada internacional. També dubtava que potser cap de les dues opcions havia de ser. Estava feta un embolic. Estàvem en un taller grupal, per la qual cosa teníem a disposició persones que ens ajudarien a representar cada opció. Li vaig demanar que triés a tres persones, una que representaria “marxar dins el país”, l’altra “una estada internacional”, i l’altra “no marxar”.
Cada una es va situar en l’espai central i després d’uns segons deixant-se sentir la respiració, la que representava “no marxar” de seguida va dir que ella no hi pintava res en aquesta situació, i va anar a seure al seu lloc. Per tant, la interpretació òbvia és que “no marxar” no era una opció. Ara tocava veure quina informació obteníem de les altres dues.
La que representava “estada internacional” es va posicionar més lluny però el seu cos estava ferm, i assegurava sentir la seguretat que ja hi vindria, encara que fos més endavant. Ho tenia claríssim, el seu llenguatge corporal denotava una seguretat contundent.
Gairebé alhora, la que representava “marxar dins el país” es va apropar molt a la noia en qüestió, i de manera molt clara la intentava seduïr, tot el seu cos expressava coqueteria i alegria de sentir-la a prop. La persona que ho expressava se sentia increïblement sensual com mai hagués imaginat sentir-ho. La seva cara era una explosió de llum i amor, impossible poder resistir-s’hi.
Tot i així, la que feia de “estada internacional” expressava que fes tranquil·la si volia marxar amb l’altra, que estava segura que acabaria marxant lluny.
Això va passar el febrer del 2020, i el confinament la va acabar d’impulsar. Com que treballava en una empresa que tenia delegació al País Basc i a més s’havia establert el teletreball, va decidir buscar una habitació per llogar. Va trobar-la prop del mar, cosa que l’oferia la possibilitat de fer la seva activitat preferida, el surf. S’hi va instal·lar el novembre del mateix any, i al cap d’un mes va trobar la parella que fins a dia d’avui continua amb la relació. Casualment, també té interés en fer una estada internacional, i tenen el projecte comú de fer-la l’any vinent. Amb el temps hem entès perquè hi havia tanta expressió de seducció en la persona que representava “marxar dins el país”.
Encara no puc demostrar segons els paràmetres de la cultura científica com funciona la informació, però l’empírica és clara. I com diu un amic meu, allò que es pot demostrar científicament ja existia abans de demostrar-se.
[Laura Pedró Xaus. Tots els drets reservats]