No hi ha un dia que fem el canvi d’infant a adult. No existeix una data que ens fan una prova i ens diguin “la teva infantesa ha arribat fins aquí”.
El nostre cos canviant es desenvolupa ràpidament durant els primers vint anys, i sembla que llavors ja toca posar-se el vestit d’adult.
Però l’infant continua dins, aquell que encara necessita sentir-se comprès, el que necessita una bona dosi d’abraçades, el que s’ha embolicat en una bola de pensaments i no sap com desenredar-se.
Et convido a mirar els adults que t’envolten com a infants disfressats. Què hi veus? Què creus que necessitaria la criatura que encara és a dins de tots ells? I la que està dins teu?