Un bon dia vam ser engendrats. Potser ni tan sols va ser un bon dia, però així va ser. Perquè més enllà de com va ser el moment, la força de la vida es va obrir el pas amb un nou ésser viu, nosaltres. 

La llavor de la mare (principi femení) es va unir a la llavor del pare (principi masculí). Cada una de les llavors amb una memòria, amb un codi d’informació, amb la seva potencialitat. I amb la mescla, boom, un esclat generador d’un espectacle per ser admirat amb la boca oberta, oh!

La biologia va fer la seva transformació, creant l’esquelet, els òrgans, els músculs, la pell, les ungles…va seguir el guió tal com estava programat en les llavors. Milers d’anys sense perdre’s, fins i tot essent creativa per no fer-ne ni un d’idèntic. Espectacular.

El problema arriba amb la psique, la maquinària la funció de la qual és “interpretar” allò que va percebent. Si allò que interpreta ningú li qüestiona, acabarà sent una realitat, la base d’un sistema de creences. Per això és important qüestionar-se el propi pensament, no fos cas que sigui una mala interpretació i menystinguem el nostre potencial.

Imaginem que els arbres tinguessin psique, i que per alguna raó interpretéssin que el seu principi masculí fós defectuós. El creixement es veuria afectat per aquesta creença i probablement no es desenvoluparia totalment.

Això és el que passa amb la psique humana, el potencial de la llavor està tremendament dominat per ella, i degut a la seva interpretació, pot quedar mermat el desenvolupament complet. La vida ens posa la figura del pare com a referent d’aquest principi masculí, i el treball consisteix en separar el personatge de l’essència, integrar la llavor sense disfresses, neta i pura, reconeixent la seva funció dins nostre.

Per tal d’aclarir aquest garbuix d’idees, us  poso uns exemples: 

  • Una criatura experimenta la separació dels seus pares.  La mare és qui l’alimenta i s’hi aferra. Alhora la mare sent un enuig molt gran cap al pare. En el millor dels casos, no ho expressa verbalment, però la mirada i el to de veu quan parla d’ell li transmeten. 
  • Una altra criatura viu en una família on els homes estan constantment tractats d’inútils. 

En ambdós casos, la psique de la criatura està interpretant que la seva part de papa/principi masculí no és adequada. Per tant, el potencial no tindrà el permís per desenvolupar-se completament.

Quines dificultats hi estan relacionades quan una persona no té el “pare” ben integrat i valorat? 

  • Manca d’energia per materialitzar projectes.
  • Incapacitat per posar límits.
  • Mandra i apatia.
  • Dependències i addiccions.
  • Infravaloració, especialment en l’àmbit professional.

Els humans acostumem a néixer complets per naturalesa. La interpretació mental del que va succeint ens fa creure que no ho som. Segurament és interessant veure-ho com un repte per evolucionar, i cal aprofitar-ho. Qüestionar-se i fer un exercici d’autoconeixement és retornar el potencial a la llavor que SOM. És honrar la VIDA per experimentar-la completa i plenament.

A través del llenguatge de les Constel·lacions Familiars podem recuperar el potencial adormit, perquè viatgem a l’essència més pura de la llavor que tots duem dins.

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.