L’inconscient és capaç de posar-nos moltes traves. Ho fa amb absoluta innocència, sense cap ànim d’anar en contra nostre, tot al contrari, tot allò que proposa ho fa amb la intenció d’ajudar-nos. Una altra cosa és que a nosaltres ens faci bé, i si no és així, poder-ho canviar és possible.
Hi ha persones que viuen malament el fet de tenir dificultat per trobar parella, sobretot quan repetides vegades s’han trobat amb un bloqueig per trobar-la o per mantenir-la. Una de les situacions que es poden donar és que l’inconscient hagi interpretat que el lloc de la parella ja està ocupat. Però ocupat per qui?
Per a que algú ocupi el lloc de parella, aquest ha d’estar disponible, i algunes situacions porten a tenir-lo simbòlicament “ocupat”.
Per exemple: Una parella amb un fill decideixen separar-se. És obvi que un trencament provoca desestabilitat emocional en els pares, i el fill en capta el malestar. Antropològicament els fills desitgen que els pares estiguin bé perquè són els seus cuidadors, necessiten que estiguin forts i sans per mantenir-los en vida. En sentir-los febles, els fills són capaços de moltes estratègies, també inconscients. Una d’elles és que el fill vulgui “salvar” la mare posant-se al “lloc del pare”, o sigui, simbòlicament estaria en el lloc de la parella de la mare. Per tant, tant la mare com el fill tindrien ja ocupat l’espai que li tocaria a la parella, així que en el futur, involuntàriament, es poden crear autosabotatges de l’estil “només trobo parelles ja casades” o “sempre em trobo parelles que viatgen constantment”, i totes aquelles opcions que donin raó a l’inconscient “ja tinc parella, el lloc està ocupat”.
Resoldre-ho és possible, només caldrà veure-ho en un dibuix sistèmic i posar-hi ordre, de manera fàcil i amable.
T’hi ajudo?