Cada persona és un món sencer, i per a cadascuna, una descripció diferent del concepte ser feliç. Però per a tothom, és un viatge que va per etapes:

 

1r.  Prendre la decisió: sí, vull ser feliç.

2n. Usar la imaginació per crear com vull que sigui el camí i com serà la sensació d’arribar a destí.

3r. Comprar els bitllets i viure’l.

 

La primera etapa és la més important, és essencial saber que de debò vull ser feliç, que estic totalment decidida a fer aquest viatge, que és la il·lusió de la meva vida.

 

Si això ho tinc ben clar, llavors toca planificar el viatge:

 

  • dóno prioritat a ser feliç reorganitzant les meves despeses i activitats actuals.
  • em prenc el temps necessari per reflexionar i anotar què necessito per a ser feliç, que només depengui de mi, sense esperar que sigui allò de fora que me’n faci.
  • busco la persona més idònia per a que em faci de guia i m’ajudi a descobrir els meus espais interns més meravellosos.
  • em permeto gaudir de cada pas.

 

De ben segur que és el viatge més desitjat per tothom, i en canvi, encara hi falta gent que l’encarregui. Em pregunto: se senten mereixedores de ser feliç? sabran que essent feliç faran feliç a les persones que més estimen? sabran que el sentiment de felicitat millorarà el seu estat de salut? creuran que són egoïstes fent aquest viatge?

 

Tant de bo fos núvol i pogués fer ploure per tot el planeta missatges com aquests:

 

téns el dret de ser feliç      mereixes sentir-te en pau      téns el permís per viure feliç

 

ets la persona més important de la teva vida       quan t’estimes és bo per tu i per tothom

 

quan ets feliç, fas feliç          les teves cèl·lules canten i ballen quan tu cantes i balles

 

…faria ploure milers i milers de missatges com aquests, perquè estic totalment convençuda que, ser feliç, és possible.

 

Viatgem?

destinació: 

SER FELIÇ

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.