Ja a la panxa de la nostra mare i fins que tenim uns 7 anys de vida, la nostra ment funciona en freqüències Theta, similars a les que aconseguim amb una relaxació profunda. Està dissenyat així perquè puguem assimilar tots els aprenentatges necessaris per a la nostra supervivència. A partir dels 8 anys, la freqüència puja i comencem a disposar de la ment conscient per a prendre les pròpies decisions.

 

Que els primers anys funcionem així significa que tot allò que veiem i escoltem, i com ho interpretem, així com els hàbits, es grava en el nostre subconscient per no haver-hi de pensar més i optimitzar al màxim l’energia de la ment conscient, que només suposa un 5% de tota la ment. Per tant, tot allò que tinguem automatitzat ens estalviarà esforços.

 

El disseny també és necessari per saber quines accions són bones i quines no en el sí de la nostra família, societat o tribu, per a ser acceptats, ja que com a individus independents no podríem sobreviure. Aquí és l’etapa quan s’implanta el sistema de creences, el de la família, el de la religió, el del país i tot allò que ens envolta.

 

L’adolescència és l’etapa natural per qüestionar el programari, i el moment àlgid de creativitat i coratge per generar l’inici dels canvis adequats per a cada individu, seguits del vigor i la maduresa dels anys de joventut.

 

No sé en quin moment de la nostra història es desenvolupa la castració de la capacitat natural de reinventar-se. Des de llavors, som individus domesticats, arribant a l’actualitat a on la majoria de joves no ténen estímuls per fer-se les seves pròpies vides, i a on en un gran nombre d’adults pateixen de depressió, ansietat, malalties autoimmunes, angoixes existencials, i un llarg etcètera de trastorns físics, psíquics, emocionals i espirituals.

 

Per tot plegat, sorgeixen noves maneres de tractar aquestes disharmonies, basant-se en la modificació del “programari” o del sistema de creences del nostre subconscient

 

Amb el mètode pel qual facilito que les persones facin la seva transformació, Método IntegraⓇ, aconseguim crear el nou “software” sense haver d’analitzar el passat ni remenar cap ferida. En un començament em va semblar una manera excessivament asèptica, donada la meva curiositat per analitzar les causes de tots els comportaments. 

 

Però ara estem en un altre moment, també per la psicoanàlisi i la psicologia clàssica. Ara se’ns demana una certa urgència en resoldre els conflictes interns. Estem abocats a fer un gran canvi com a societat en tots els aspectes, sanitari, educatiu, polític, ecològic, etc. Ja no hi ha marxa enrere. I és per això que hem de tenir les eines per co-crear els canvis. Hem de madurar i responsabilitzar-nos de les nostres accions, sense esperar que les solucions ens vinguin de fora. 

 

Ens hi posem? Et guio.

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.