I si és veritat que la nostra ànima tria en quina família néixer per aprendre de les experiències que aquesta li pot oferir? Quedi dit que “se non è vero, è ben trovato”.

I és que les històries viscudes a cada família són terreny abonat per a que hi germini la vida en el seu màxim potencial. 

Amb aquesta perspectiva vaig poder resignificar dues coses importants: 

  1. vaig deixar de jutjar als meus pares tal com ho havien fet (la meva ànima havia triat aquestes personalitats i la seva manera de viure per al meu aprenentatge), i,
  2. vaig deixar de jutjar-me com a mare (les ànimes de les meves filles van triar la meva personalitat i la meva manera de viure per als seus aprenentatges). 

Ufff quin alliberament!! Per fi vaig deixar anar la cadena de “la culpa”.

A partir d’aquí vaig entendre que l’important era responsabilitzar-me de la meva vida. Conèixer-me i descobrir el meu criteri davant les decisions que havia de prendre. Endreçar la meva història i arxivar-la. Començar de nou.

Et convido a fer aquest exercici. Observa per a quina raó la teva ànima va triar el teu arbre familiar. Potser et serà més fàcil observar-ho en els altres. 

Saps identificar els aprenentatges de les experiències viscudes? Saps quins desafiaments has hagut de traspassar? Sabies que els teus talents necessitaven aquest camp d’entrenament? Estàs a punt per expressar-te com a Ésser únic i complet?

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.