T’has sentit alguna vegada exclòs/a?

 

Potser per pertànyer a una família estrangera? o perquè els teus pares es van separar? o potser perquè tens una genètica familiar propensa al sobrepès? O potser per ser massa ric o massa pobre? o fins i tot per tenir massa bellesa o per sentir-te que en tenies molt poca? 

 

Totes les exclusions signifiquen connectar amb la soledat. 

 

A través del treball amb les Constel·lacions Familiars he pogut observar el dolor quan una persona se sent exclosa.

 

Resoldre-ho és molt senzill. Només cal canviar la mirada. Veure-hi més enllà. Veure l’essencial de les persones, allò que tots SOM només per SER. 

 

Com deia l’autor del Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry,  l’essencial és invisible als ulls. Cal contemplar a través dels ulls de l’AMOR.

 

Si les lents de l’amor estan brutes i ens incapaciten de veure allò essencial, caldrà dissenyar un artilugi que netegi aquestes lents, a l’estil “neteja-parabrises” 😉

.

Mentrestant, amb les Constel·lacions Familiars anem fent feina, i la mirada va canviant, afortunadament!!

 

[Proper taller: dijous 22 de juliol. Més informació AQUÍ]

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.