En la foscor dels boscos hi neixen arbres i arbustos que no podrien fer-ho en la plana assolellada. També els bolets aromàtics i saborosos. I les fulles caigudes a la tardor ténen les condicions immillorables per a que es produeixi la màgia, la fertilitat de la terra.

I així em sento jo, resorgint d’una terra fèrtil.

Sento que tinc unes arrels llargues i fortes, nodrides lentament amb aprenentatges profunds i duradors. Sento la força de la sàlvia que espitja cap amunt, per superar el pes de la terra, obrint-me pas cap a una nova llum. Sento la incertesa i alhora la il·lusió per allò nou que m’està arribant. Sé que l’arbre que estic a punt de parir-me serà alt i fort, i també flexible per l’anar-i-venir dels vents. Arribo en el moment oportú, sento que els meus fruits són esperats i necessaris.

Encara no us puc explicar més detalls, tot just sóc un plançó, un arbre en el seu inici. Per la informació que m’arriba de la llavor, intueixo que serà un canvi per impactar molt positivament en el meu bosc, en el meu món.

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.

Foto de Mathew Schwartz (Unsplash)