El cervell humà és un òrgan regit per neurones que s’uneixen en forma de “xarxes” per simplificar processos i així estalviar energia. Per exemple, si aprenc un idioma, el gravo i el puc repetir sense esforç.

En un GPS seria com crear rutes i gravar-les per no haver de tornar-les a escriure.

Imaginem doncs que tots tenim un GPS dins el crani, amb determinades “rutes” automatitzades.

Ara fixeu-vos què ha fet la societat:

  1. Si neix una criatura amb penis, es creu que té un GPS masculí.
  2. Si neix una criatura amb vagina, un GPS femení.

Per norma general, al GPS masculí se li han gravat rutes com aquestes:

  • sóc fort perquè els meus músculs són potents.
  • treballo per guanyar diners perquè sóc el responsable de mantenir la família. 
  • puc conduir camions, ser metge o enginyer.
  • tinc permís per asseure’m al sofà mentre altres em serveixen.
  • i moltes més…

Per norma general, al GPS femení se li han gravat rutes com aquestes:

  • sóc dèbil perquè ploro.
  • posseeixo la capacitat d’ocupar-me de les tasques domèstiques i de la criança.
  • puc fer de secretària, perruquera o mestra.
  • em vesteixo discretament per no provocar cap desig pervers.
  • i moltes més…

M’agradaria pensar que no hi ha hagut malícia en qui ens ha precedit per crear aquest programari. Prefereixo pensar que no hem estat tan intel·ligents com ens hem cregut i la ignorància ens ha desorientat.

Si volem una societat diferent, ens hem d’arremengar

Entenc que esborrar algunes rutes del GPS masculí poden semblar una utopia, doncs és com si s’haguessin de destruir les autopistes exclusives, teletac inclòs, per no haver de fer corves ni cues al peatge.

També entenc la desconfiança del GPS femení si algunes de les rutes han de ser compartides.

És complex, ho sé i ho visc en pròpia pell. Però al cap i a la fi, està demostrat que hi ha infinitats de rutes possibles, perquè comptem amb la plasticitat del cervell. El focus ha de posar-se en trobar rutes beneficioses per a tothom.

El camí és l’AMOR, la MADURESA, la CONSCIÈNCIA, la RESPONSABILITAT, per trobar en equip com fer una societat MILLOR. 

Totes les persones, indistintament de les seves característiques, tenim el dret de viure en una societat equilibrada, madura i conscient. És la nostra responsabilitat col·laborar-hi.

SI ET QUEIXES I HO POTS CANVIAR, NO ET QUEIXIS, CANVIA-HO.

SI ET QUEIXES I NO HO POTS CANVIAR, NO ET QUEIXIS, SIGUES COMPASSIVA I COL·LABORA AMB EL CANVI DELS ALTRES.

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.

Photo by Tobias Rademacher on Unsplash