viure amb els sentits desconnectats

Foto 1

He passat un cap de setmana preciós, envoltada de natura i sense tocar el cotxe en tres dies. Una mena de retir, però dels que s’hi va a treballar…treballar? Sí, i molt. Sobretot a nivell perceptiu. M’he descobert noves sensacions.

He caminat amb els ulls tapats, guiada per una companya amb qui havia pactat un codi sonor per orientar-me, i això m’ha permès observar cada una de les parts de les plantes dels peus, cadascun dels ocells que piulava, cada fulla que dançava a cop de vent, i l’escalfor a la pell d’un sol de juliol. També he experimentat la bellesa de sentir-se flotant, en silenci, sabent que el grup tenia cura de mi per no topar amb els marges que limitaven l’aigua blava. I a la nit, em vaig arrecerar dins la meva tenda, sense poder acluclar els ulls de tants sons que s’escolaven per la fina capa que em protegia, aus nocturnes, conills, brisa, estels, qui sap… Tot plegat una mena de bombolla que em va tenir desconnectada del món real…real? No, de fet, la desconnexió va ser d’un món conegut, massa conegut. Per cert, molt estimat també.

I això és el que ens passa sovint quan apareixen canvis a les nostres vides. Ens hi resistim, no ens deixem sorprendre pel que és nou, ens aferrem als sentits que ja coneixem. Aquest cap de setmana he descobert que si ens deixem portar, els aprenentatges són immensos. I amb els sentits ben aguditzats, allò desconegut passa a tenir una nova dimensió, real, que ens fa créixer i aprendre.

2019-06-11T14:17:51+00:00