els ulls que enamoren l’ànima

 

Diuen que els ulls són la porta de l’ànima, i per fi començo a comprendre aquest concepte. Des de dins estant, només puc entendre allò que veuen els meus ulls, la llum, els colors, les formes… Només amb l’ajut d’un observador extern podré adonar-me dels matisos de la mirada.

 

La mirada, quina paraula més profunda i tan poc valorada. En ella hi és l’ànima, l’ésser que habita en el meu cos.

 

La meva mirada és l’expressió interior del que sento en cada moment: tristesa si he estat massa temps en l’enyorança; o rancúnia, si fa dies que estic empipada amb algú; també alegria quan em retrobo amb una de les meves preuades amigues; o la mirada humida quan veig volar les meves filles…

 

La mirada és rica i extensa en subtileses, tot un idioma après i per tornar a aprendre.

 

La mirada és poderosa, a voltes difícil de sostenir.

 

La mirada és sincera, és clara i no confon.

 

I quan em trobo en la mirada de l’altre, aquesta em fa de mirall. I vaig aprenent sobre mi. De bebè em devia sentir enamorada de mi mateixa, totes les mirades eren dolces i ensucrades. Més tard em vaig anar trobant altres matisos: la mirada còmplice de germans enjogassats; o algunes d’engelosides de sentir injustícia per alguns privilegis de ser la petita; també mirades enutjades quan se m’educava per polir imperfeccions desconegudes; i aquelles amb delit de veure’m les formes perfectes acabades d’estrenar.

 

Totes les mirades m’han parlat, ha estat una comunicació silenciosa, d’ànima a ànima. Amb elles he pogut evolucionar, i els estic profundament agraïda.

 

Ara que ja ho puc comprendre, em descobreixo jugant a desxifrar les mirades que rebo. Algunes em mostren alguna por interna que encara em deu quedar, altres la incertesa de la vida, però sovint -i m’emociona que sigui sovint-, me’n trobo de precioses, de confiades, de delicades, d’admirades… i ara sé que totes parlen de la meva ànima, i me’n sento ben enamorada i plena d’acollir-la en el meu cos.

 

Et convido a jugar a llegir els missatges dels ulls, són una font sàvia de creixement.