i tú, téns emocions?

flor

Faig aquesta pregunta en to irònic, és obvi que tots en tenim. No obstant, hi ha qui s’entesta a desprestigiar-les, com si es tractés d’una mena de bacteris o paràsits que t’has de treure de sobre. Són aquells que diuen: “no ploris, això no és res”, “no t’entusiasmis que no n’hi ha per tant!”, “no t’enfadis per això, és una ximpleria”,…i moltes altres frases similars.

Venim d’una educació on el mèrit estava en mantenir a ratlla aquests esclats. Qui no els tenia ben reprimits es considerava una persona “maleducada”, sobretot en certs estatus socials. I sense saber-ho, s’anava construint una societat “agrimònica” (paraula adaptada de l’essència floral Agrimony i que es relaciona amb l’actitud de màscara per protegir-se erròniament davant els altres sense mostrar els veritables sentiments).

Les emocions sorgeixen de forma totalment espontània, només cal observar un grupet d’infants durant una estona. Si tenen la sort de no tenir cap adult pel voltant, les emocions van apareixent i desapareixent. I és que funcionen com si tinguessin una aixeta per a cada una d’elles:  un cop oberta la que toca, raja fins que ja no en queda més. D’aquesta manera la canonada queda lliure per quan ha de tornar a aparèixer. El problema és quan els adults hi posem un tap, que obtura la sortida. En el millor dels casos, l’emoció segueix regalimant, gota a gota, però la lentitud amb que s’allibera no permet deixar gaire espai per a la següent circumstància on de manera natural apareixerà. I llavors es crea un embús o bloqueig.

Descobrir aquest funcionament de les emocions fa molt més fàcil gestionar-les. Necessiten fer el seu cicle, néixer, créixer i morir, per tornar a començar quan sigui el moment oportú.

Jo dic que deuen ser el llenguatge de la nostra ànima. Elles ens animen o ens frenen el moviment neuronal. Per exemple: el temor pot enviar un senyal al cervell de paràlisi o de fugida; l’entusiasme envia un senyal d’acció; la tristesa fa afluixar la musculatura; l’enuig ens encén la mirada; …tot plegat forma part del viure, i m’adono que les emocions en són el motor.

Pel nostre benestar i salut, convé cuidar aquest motor, deixant ben nets els circuits per on circulen les emocions, de la mateixa manera que cuidem el que mengem i el que respirem. Si no ho fem, ja en coneixem les conseqüències.

Tant de bo el sistema sanitari que coneixem arribi a dedicar els recursos necessaris per atendre les disharmonies emocionals a tothom qui ho necessita. Les eines que avui coneixem no inclouen cap mena de fàrmac en la majoria dels casos. Moltes d’elles fomenten la recuperació a través dels recursos propis de cada persona, per tal de no crear dependència. Vols que t’ajudi a descobrir com entendre les teves emocions? Si ho necessites t’hi puc acompanyar.