qui necessita fer teràpia?

 

M’adono que a la nostra cultura, en alguns àmbits d’aquest país, encara és tabú parlar de fer teràpia. Sembla que hi ha una tendència a relacionar “teràpia” amb “estar malalt”. Res més lluny de la realitat.

 

Fer un procés terapèutic és fer un treball d’introspecció. Descobrir com em sento davant de les situacions que la vida em presenta. Conèixer com reacciona la meva ment i el meu cos. Obrir-me a perspectives diferents. Adonar-me de les limitacions del patró familiar i social. Reconèixer els desitjos que m’estimulen a seguir creixent. Disposar-me a desaprendre i tornar a aprendre. Saber gaudir de la bellesa que és a l’essència de tot i de tothom. Fins i tot trobar el sentit de la vida.

 

Entenc que pot fer mandra posar-s’hi, sobretot quan sembla que tot va bé, i us pregunteu, llavors, perquè és necessari fer teràpia?

 

Durant la infància vivim amb els sentits, que són com radars, però el cervell no està preparat per interpretar els seus efectes.

 

L’important, a la nostra cultura i en un nivell mitjà de benestar, ha estat donar prioritat a la higiene, a estar alimentat i a tenir estudis. Els pares ja tenien prou feina per aconseguir aquests reptes. Per poc que aconseguissin, si som aquí ja és tot un èxit. Com a poc ha servit per mantenir-nos en vida i saber llegir.

 

El que no se’ns explica és que a partir d’aquesta base, cadascú és responsable de què fa amb el que té. Ja no són els pares ni els mestres qui han de resoldre els nostres conflictes. Ara toca arremangar-se i fer un procés terapèutic, perquè pel camí hi ha hagut ferides i mals entesos. Coneixeu algú que no n’hagi tingut? Els sentiments i el cervell interactuen en tots els humans, tant siguin els infants que han viscut en l’abundància com en els que ho han fet en entorns d’exclusió social. Evidentment que els primers tindran més recursos però això no els exclou d’aquest treball.

 

Hi ha molts camins. Per citar-ne alguns,  la psicologia dóna comprensions i mètodes de comportament. Les llibreries estan plenes de material d’autoajuda i internet plena de vídeos de persones que ja han fet el seu creixement personal. Les teràpies naturals ofereixen tècniques i remeis que fan que l’aprenentatge sigui profund i eficaç (aprofito per explicar-te amb quines treballo aquí).

 

Fer un balanç del nostre estat de benestar i aprendre eines per gestionar els sentiments que encara ens bloquegen o ens aclaparen no és estar malalt. És obrir-se a la millor versió d’un mateix.

 

Encara hi ha qui hi posarà excuses. Alguns tindran la creença que no s’ho poden permetre, em pregunto si sabran que a internet hi ha boníssim material gratuït on només es demana dedicar-hi uns minuts al dia. Altres pensaran que fer teràpia és de dèbils o fràgils, sabran que les persones que s’entreguen a fer un procés terapèutic són exemples de gran coratge? També hi haurà els qui tenen la creença limitadora de no merèixer ser feliç, de veritat s’han cregut que no es pot aconseguir?

 

El cert és que queixar-se és més fàcil i en un principi sembla més econòmic. Des d’aquí animo a treure’s la mandra de sobre i a seguir el missatge d’aquesta frase de l’Andrea Esteve:

 

               “Si ho pots canviar, no et queixis.

                 Si no ho pots canviar, tampoc.”

 

 Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.