saps què són les flors de bach?

flors-de-bach

 

Estic contenta perquè cada vegada són més les persones que les coneixen. Ho dic amb alegria, si. Des que les conec, sempre he vist canvis positius en les persones que les prenen. I per això crec que quants més sapiguem dels seus beneficis, millor per tothom.

 

Tot i això, encara hi ha molta ignorància al voltant d’aquesta teràpia i des d’aquí voldria fer-ne una mica de difusió. Miraré de fer-ho amb rigor i senzillesa alhora.

 

Les Flors de Bach deuen el seu nom a Edward Bach (1886-1936), un metge anglès d’orígen gal·lès. De ben petit mostrava una gran sensibilitat cap al sofriment de tots els éssers vius, i això el va dur a ingressar a la Facultat de Medicina de Birmingham.

 

Durant les seves pràctiques, Bach s’adona que en el tractament del malalt s’ha de tenir molt en compte la seva personalitat. Aviat comprèn que la visió que el pacient té de la vida, les seves emocions, els seus patrons mentals, els seus errors, les seves motivacions, són els que condicionen l’evolució de la malaltia. Es fixa també que els malalts amb una actitud positiva milloren molt abans que els deprimits i tristos.

 

Amb els anys, després de tenir contacte amb els coneixements de Hahnemann, el pare de l’homeopatia, està convençut que hi ha d’haver remeis naturals, simples d’obtenir i preparar, no tòxics i útils per a tots els éssers vius.

 

El 1929 té una consulta que li reporta molts beneficis, publica treballs a les revistes científiques més importants de l’època i gaudeix d’una excel·lent reputació entre els seus col·legues (al·lòpates i homeòpates). Però sent que ha de fer quelcom més.

 

El 1930, amb 43 anys, Bach entra en una profunda crisi vocacional i espiritual i, guiat per la seva fina intuïció, sent que el seu amor per la natura i el seu coneixement de les plantes el portaran a trobar quelcom definitiu. Aquell mateix any deixa la seva feina, ven el seu laboratori i crema tots els seus treballs. S’acomiada d’amistats i col·laboradors.

 

Marxa a Gal·les, terra dels seus ancestres, i comença a fer descobriments experimentant en els seus propis estats: el sofriment, la impaciència, la irritabilitat, la depressió, la por, la indecisió… Bach percep que tota l’energia de les plantes està concentrada a les flors, i decideix extreure-la mitjançant la solarització, en alguns casos, i la cocció en d’altres. Finalment, vehicula l’essència floral a través de l’aigua.

 

Crea tot un sistema al voltant de 38 essències florals per alleugerir el sofriment de les persones en funció de les circumstàncies i l’entorn en que es troben. La finalitat de la malaltia, segons Bach, és actuar com a correctiu, és a dir, fer-nos entendre que ens estem equivocant i apartant del camí correcte. Per això, la malaltia no és ni un càstig ni una desgràcia, sinó una oportunitat de rectificar una actitud equivocada.

 

Les Flors de Bach no actuen a través de principis bioquímics ni moleculars. En aquest sentit, Bach va escriure el 1934:

 

“A través de la seva alta vibració, determinades flors, arbusts i arbres silvestres d’un ordre superior, tenen el poder d’augmentar les nostres vibracions humanes i deixar disponibles els nostres canals als missatges del nostre Jo Espiritual, inundar la nostra personalitat amb les virtuts que ens són necessàries i d’aquesta manera netejar els defectes que causen els nostres mals. Com la bona música o altres coses grandioses, capaç d’inspirar-nos, les flors estan en condicions d’elevar la nostra personalitat i apropar-nos més a la nostra ànima. D’aquesta manera ens aporten pau i ens alliberen dels nostres patiments. No sanen atacant directament la malaltia, sinó inundant el nostre cos amb les belles vibracions del nostre Jo Superior, pel que la malaltia es desfà com la neu al sol. No hi ha una veritable sanació sense un canvi en l’orientació de la vida, sense pau a l’ànima i la sensació interior de felicitat.”
En aquestes paraules de Bach hi trobo tanta delicadesa i saviesa profunda que em connecta amb una veueta dins meu que xiuxiueja: això ha de ser bo per tothom.