Diuen que la ment està formada per dues parts, el conscient i l’inconscient. La imatge més coneguda per explicar com funciona cada una d’aquestes parts és la de l’iceberg. La part visible, la que veiem per sobre de l’aigua, correspondria a la part conscient, i la que està submergida dins l’oceà seria l’inconscient. 

 

L’inconscient, la proporció més gran de l’iceberg, representa el 95% de la nostra capacitat mental, i és la part que no veiem, que tenim submergida, de la qual no en tenim el control. I ens creiem que som els amos del món amb un 5% de ment conscient!

 

Una part d’aquest inconscient és la que s’ocupa de fer totes les funcions biològiques del nostre cos, estalviant-nos d’haver-hi de posar atenció. No em puc imaginar la feinada que em suposaria si hagués de dirigir totes les meves cèl·lules minut a minut, segon a segon. Molt probablement em moriria per no ser-ne capaç. Tot el meu agraïment a aquesta part de la ment.

 

També agraïda per fer-me capaç d’automatitzar hàbits i funcions, com ara conduir mentre penso en altres coses o caminar mentre repasso la lliçó.

 

Una altra feina que té l’inconscient per poder funcionar en “automàtic” és gravar les percepcions que anem tenint durant la infància i fer els càlculs corresponents davant de cada situació per així protegir-nos. La mala notícia és que aquesta interpretació immadura de la vida actúa de programari o software per a la nostra edat adulta. O sigui que si de petita vaig interpretar que nedar era perillós,  el més probable és que de gran em faci por el mar o les piscines massa profundes, i em perdré el plaer de submergir-me entre peixos o de tirar-me de cap des d’un trampolí. 

 

De forma automàtica prenc moltes decisions diàries, sense plantejar-me-les. Segur que durant el nostre creixement primerenc és un mecanisme de protecció davant de tantes novetats que vivim. Gairebé deu ser com la comparativa d’haver de control·lar el moviment cel·lular. 

 

Si ningú em diu que això es pot canviar, transformar, em quedo anclada en aquelles primeres interpretacions del prisma infantil, i deixo de viure milers d’experiències. I la vida queda limitada en una estructura petita, segura però incompleta.

 

La bona notícia és que aquest programari el podem desactivar i crear-ne un de nou, a la mida de la maduresa del moment en que ens trobem.

 

Hi ha tècniques per a qui li agradi submergir-se i conèixer com es van formar aquelles primeres idees i perquè. N’hi ha que ni tan sols s’ha d’analitzar el procés, només cal plantejar-se quin programari necessites en aquest moment de la vida i prou.

 

Posar-hi consciència significa adonar-se de les limitacions i transformar-les; descobrir els talents i potenciar-los; passar informació de l’inconscient al conscient per afavorir-se un mateix i el seu entorn. D’això també en diuen procés d’autoconeixement, creixement personal, evolució conscient. 

 

Em pregunto si amb el canvi climàtic deixaran d’existir els icebergs. Què passarà llavors amb la nostra consciència? També quedarà inundada en l’oceà de l’inconscient? Qui sap, potser forma part de l’evolució universal adormir-nos per no sentir el dolor de l’apocalipsi. Ara bé, el cor em diu que res està decidit, que tot es pot fer.

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.