què és el reiki? l’experiència en primera persona

reikki

 

Avui al blog recollim l’experiència d’una de les persones a les que acompanyo. Ja fa temps que treballo amb ella alguns dels seus bloquejos emocionals. Són bloquejos que no li generen problemes importants, però sí situacions que l’afecten en el seu dia a dia i que van sumant. I mai n’havia estat conscient. Per exemple, no sap dir que no i això acaba per crear-li tensions internes que podria evitar. Fa unes setmanes hem començat a treballar amb reiki.

 

Més val que no busquis a la viquipèdia què és el reiki. Parla de conceptes com imposició de mans, pseudociència o creença. Paraules que, de ben segur, allunyen les ments més analítiques. Però es pot ser racional i deixar-se endur per l’esperit i l’emoció. Sense judici. Sense paraules ni números.

La primera vegada que me’n va parlar, la Laura Pedró es va referir al reiki com un massatge per l’ànima. I certament és una definició que s’assembla molt a la realitat.

De vegades hi ha coses que et neguitegen: pensaments, experiències, relacions humanes… I no saps com resoldre-les. Penses i penses, hi dones voltes. I com més voltes hi dones més t’emboliques. Són preocupacions que et poden arribar a bloquejar, físicament (per exemple, amb contractures o mals de panxa) o anímicament. Parlar-ne amb algú, de vegades, ajuda a desfer l’entrellat. Però pot ser que encara l’emboliqui més perquè, en realitat, ni tu mateixa saps què et passa i, per tant, és difícil d’explicar.  

El reiki, en canvi, no et fa pensar. No poses paraules als sentiments. Simplement, sents. Què sents? Una gran part de les vegades és escalfor. Altres vegades pot ser una tensió muscular, que a mi, per exemple, se’m tradueix en tensió cervical i mal de cap. Però això només passa al començament de la sessió. Després tot plegat s’esvaeix i la tensió es converteix en relaxació. Els pensaments et venen a la ment i desapareixen. Poden ser pensaments que et venen de molt endins, coses que fa temps que no pensaves. Surten a la superficie i se’n van, com aquell got d’aigua bruta que es va aclarint a mida que hi afegeixes més aigua neta. La preocupació potser encara hi és, però la perspectiva canvia. Tot es torna més lleuger. Fins i tot les contractures.

La sessió es fa a una camilla, com si d’un massatge real es tractés. La terapeuta hi posa les mans, però no treballa cap múscul. Només et toca, et posa les mans a sobre, com l’amiga que et posa la ma a l’espatlla quan estàs malament. Va recorrent el cos, des del cap fins els peus, i s’atura allà on la seva experiència o la seva intuició li diuen. I és a través de les seves mans que sents com la teva pròpia escalfor treballa sobre els músculs, sobre la pell, sobre l’ànima.

Cada dia que hi vaig, en surto com nova. Molt millor que si m’hagués fet un massatge muscular. El reiki em deixa més lleugera i amb una nova perspectiva. Tinc curiositat per saber com seguiré evolucionant. Ja us explicaré.