què és una constel·lació familiar?

 

Quan em pregunten què és una constel·lació familiar o sistèmica sempre responc que per entendre-ho cal experimentar-ho. És molt difícil posar paraules a una vivència tan diferent i desconeguda per molts. Tot i així, decideixo intentar-ho amb la intenció que cadascú s’endugui la part que pugui comprendre.

 

Literalment, una constel·lació familiar és mostrar un dibuix amb el conjunt d’elements vinculats a una determinada situació o conflicte, que pot tenir a veure amb relacions familiars, laborals, problemes de salut o d’economia (per citar uns exemples). Aquest dibuix es representa, per regla general, mitjançant persones, que no cal que es coneguin entre sí. El dibuix resultant serà una còpia de la veritat, segons la imatge interna de la persona que viu aquella situació.

 

Per desenvolupar una constel·lació amb finalitats sanadores necessitem els següents elements:

 

    1. La persona consultant, que es troba encallada en alguna situació de la vida, sense trobar la solució ni els recursos per generar-la.

    2. Un grup de persones disposades a col·laborar per representar la constel·lació del tema sol·licitat.

    3. Un espai suficientment gran per acollir aquest grup de persones i totes aquelles que hi vulguin venir a observar.

    4. La persona que facilita el treball, a qui anomenem també constel·lador/a.

És necessari que la persona consultant exposi breument la seva situació o conflicte. Ho pot fer discretament al constel·lador, o compartir-ho obertament al grup. En qualsevol cas, no varia l’efectivitat de l’eina.

 

El facilitador és qui decideix quins elements vinculats al conflicte han de constel·lar-se o dibuixar-se en l’espai dedicat per a l’escenografia. El consultant els tria entre els participants, que a partir d’ara seran els representants de cada element. Ell mateix ha de ser representat per un participant, i un cop triats, es retira de l’espai escènic, i passa a ser observador.

 

El que succeeix a partir d’aquest moment és el més difícil de comprendre si no s’experimenta. Cada persona que ha estat triada comença a percebre la necessitat de moure’s o la sensació d’alguna emoció, en referència als altres representants. Cal aclarir que tots ells es troben en tot moment en plena consciència de sí mateixos. Segons els experts, hi ha un camp d’informació on no existeix ni el temps ni l’espai, que es posa a disposició dels representants. Aquesta informació prové del camp energètic de l’individu que fa la consulta.

 

Els moviments i reaccions dels representants s’assemblen molt al que fan els infants en un espai de joc. Els uns es miren als altres. S’apropen o s’allunyen segons ho senten. Alguns els resulten interessants per compartir el joc, altres els espanten o els desperten emocions que fan que no s’hi puguin apropar. És tan senzill com connectar exclusivament amb els impulsos corporals, sense passar pel filtre de la ment, que és el que fem tots a la infantesa.

 

Les persones que experimenten aquests moviments, coincideixen a dir que són sensacions autèntiques, tot i que no tenen cap relació amb la seva situació personal. Se senten sorpresos quan senten una gran estimació per a una de les persones que acaben de veure per primera vegada, o fins i tot són capaços de sentir un gran enuig. Asseguren no inventar-se res, el que senten és ben genuí.

 

Per a qui realment tenen sentit tots aquests moviments i emocions, és per la persona consultant. Els reconeix com a veritat, només que a la vida real se li feia impossible poder tenir aquesta visió externa de la situació. Només amb aquest primer dibuix o constel·lació, la persona ja rep una informació que li aporta comprensions necessàries pel camí de la solució.

 

A la vida, quan ens trobem dins un conflicte, les emocions interfereixen bloquejant la visió, i per tant els recursos per resoldre’l. Amb aquesta eina aconseguim desvincular-nos emocionalment de la situació, i els recursos s’activen de forma natural.

 

La feina del facilitador és descodificar i interpretar aquest nou llenguatge, per a una millor comprensió del consultant, així com aplicar les tres lleis que, segons Bert Hellinger, regeixen qualsevol sistema:

  • la llei de l’ordre en la jerarquia
  • la llei de la pertinença
  • i la llei de l’equilibri en el donar i el rebre.

Qualsevol disharmonia en aquest sentit, crea desequilibris en un sistema familiar o laboral.

 

Aquest és un treball per a l’inconscient, on les imatges són més potents que les paraules.

 

Desitjo haver-te despertat la curiositat i vinguis a viure aquesta experiència. Només per participar-hi ja t’enduràs un munt de comprensions per a una millor harmonia humana.