Quan no sé comunicar-me, l’altre no sap què necessito ni com em sento. Tampoc sap què n’opino de les seves accions. 

Els humans tenim la capacitat de parlar a través del llenguatge, però si a l’entorn no se’n parla cap, no som capaços d’articular paraula.

El mateix ens passa en l’art de comunicar-se i de dialogar. Si no escoltem com es fa, no n’aprenem.

Potser hi ha paīsos on es cultiva aquest art, a l’entorn familiar i a l’escola. De la mateixa manera que s’estimul·la a apreciar la pintura, la música o la dansa. 

Si pogués, al meu país, em plantaria cada dia del món davant de governs i de places majors, armada de micròfon i altaveu, i demanaria que s’aprengués a parlar per entendre’s i per arribar a acords.

A casa meva, com a tantes i tantes cases d’aquesta cultura, no hem pogut aprendre aquest art. Ni pares, ni avis, ni besavis. Ens ve de molt lluny. Terra d’intercanvi amb altres cultures, on tot debia acabar en l’interés comercial. De cara endins, tot quedava sense dir.

Si pogués, al meu planeta, em plantaria cada dia del món davant de governs i places majors, armada amb micròfon i altaveu, i demanaria que s’aprengués a parlar per entendre’s i per arribar a acords.

El que sí que puc fer és començar a aprendre’n, i el meu terreny d’entrenament serà casa meva, la que jo he creat i amb qui comparteixo la vida. No sé massa com començar però seré humil i em permetré equivocar-me. Els errors seran part de l’encert. I després d’un temps entrenant amb constància, un dia també ho sabré fer amb els veïns. I mica en mica, aniré ampliant el ventall de relacions. Fins que finalment passaré la prova més difícil de totes, comunicar-me amb la mare, el pare, els germans i les germanes. Ho sabré fer des del cor, així sabran què necessito, com em sento, què en penso de la vida. I com per art de màgia, segur que ells sabran escoltar des del cor, i em comunicaran què necessiten, com se senten i què en pensen de la vida.

I llavors tot serà tan fàcil! No hi haurà converses amagades ni pensaments castrats. Tampoc hi haurà judici pels tarannàs diferents. La llibertat es passejarà solemne perquè serà reconeguda i respectada.

Si pogués, demanaria al cel que plogués aigua sàvia per regar tots els governs i places majors, i florís la capacitat de comunicar-se i dialogar entre tots els humans. 

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.