quan el mal humor ens acompanya

Foto 2

Hi ha persones que sembla que portin un vestit amb estampat de mal humor, o que es dutxin amb un sabó de mal humor, o fins i tot que comencin el dia esmorzant un entrepà de mal humor. Hi estan impregnades. En alguns casos es tracta de persones que han tingut experiències de vida molt dures, i sembla que el mal humor les protegeixi per no sentir-se vulnerables. I ho comprenc, sovint prendre contacte amb el dolor és massa feixuc de suportar. En aquests casos, l’acompanyament ha de ser des de la compassió, i no des de l’atac, en qualsevol dels àmbits.

N’hi ha d’altres però que porten la cuirassa sense cap motiu aparent. Diuen que són així, que ja els hi venia en els gens. Són còpies calcades a la mare o al pare, creuen. I viuen resignades, sense saber que tenen capacitat d’alliberar-se’n. El mal humor el carreguen per lleialtat a la família, de forma totalment inconscient.

En qualsevol cas, del que sí en són conscients és que aquest estat és incompatible amb la calma plena i profunda. La bona notícia és que el canvi és possible. Els qui ho han experimentat passen uns primers dies estranys, com quan et falta el sanglot, quelcom semblant al síndrome d’abstinència, però com que les interaccions amb els altres són molt diferents de com eren, el bon humor arriba de pressa i per quedar-s’hi.