metàfores, el llenguatge de l’inconscient

bosc
Em continúa sorprenent la manera com l’inconscient es comunica amb nosaltres. Sense voler-ho massa, ell ens va donant pistes. Només hem de prestar-hi atenció. L’altre dia un alumne m’explicava que tota la vida havia patit claustrofòbia, és a dir, una por terrible que l’angoixava quan es trobava en llocs petits i tancats. És més, quan li vaig preguntar a què s’assemblava la sensació que patia em va respondre que era com estar entre dues parets que l’ofegaven. Se’m va ocórrer preguntar com havia estat el seu naixement, i amb cara de no entendre’m i de pensar perquè em pregunta una cosa de fa més de 60 anys, de sobte li va canviar l’expressió i em va explicar que el seu naixement va ser molt difícil i que diverses vegades durant el procés es va témer per la seva vida. A partir d’aquest moment se li va il·luminar la cara, comprenent que allò que l’havia fet patir tantes vegades estava lligat amb un fet tant important com el moment d’entrar a la vida. Si exercitem la pràctica d’obrir la perspectiva, hi trobarem respostes. En la comprensió hi neix el canvi i la transformació.