Quan una persona es troba lluny de la pràctica de meditar sovint s’espanta quan escolta la paraula. Jo mateixa recordo que se’m paralitzava no sé què quan l’escoltava. Potser ho relacionava amb persones vestides amb hàbit que viuen a monestirs, o a terres molt llunyanes amb olor d’encens. En qualsevol cas, creia que no hi pertanyia i que no em tocava. 

 

Afortunadament, la meva intuïció m’anava donant senyals de que la meditació sí podia formar part de la meva vida. Beneïda veu interior que tot ho sap!

 

I se’m desperta el desig de contagiar aquest benestar que em dóna. 

 

Mentre reflexiono sobre com animar a altres persones a introduir-se en aquesta pràctica tan beneficiosa, em sorprèn la semblança que hi ha entre aquestes dues paraules/accions: “medito” i “m’edito”. 

 

Per a la paraula editar en trobo aquesta definició: “preparar o modificar dades per a ser publicades” i considero  que en la pràctica meditativa també ens preparem o modifiquem per a ser “publicats”, és a dir, per treure la nostra millor versió.

 

Encara m’atreveixo a dir més, meditar, en sí, no és prou complet si no hi ha una “edició” prèvia. Potser ens resistim a “editar-nos” perquè tenim la creença que som d’una manera que no es pot canviar, com si estiguéssim blindats. Però en realitat, allò que creiem ser és un esborrany fet sobre la marxa, sense pensar-hi gaire. En anglès en diríem “under construction”.  I, com tota edició, requereix un treball que fa possible que el resultat sempre sigui molt més satisfactori. A mesura que ens anem “editant” anem deixant espai per treure el màxim profit de la pràctica de la meditació.

 

Així que “editar” seria el procés de modificar allò que no ens fa bé, com per exemple: aprendre a desactivar creences limitants; i “meditar” seria l’espai on deixar reposar la feina, aquell silenci que dóna la nit i que l’endemà et permet veure-hi més errades per editar, si cal, o més satisfacció de veure-hi les millores.

 

I quan em pregunten quins són els beneficis, en podria fer una llista llarga, però sempre responc que és millor vivenciar l’experiència per comprendre, valorar i agrair tants beneficis.

 

Tot i així, és cert que, per més que revises i edites, sempre queda alguna lletra omesa o un color fora de to. Jo sóc de les que sempre trobo errades tipogràfiques en els llibres, i també, en mí mateixa, petites coses per polir, sempre. I és que “editar-se” un mateix és un exercici d’humilitat constant. Això sí, el camí fet a consciència queda ben guardat en la còpia de seguretat que portem de sèrie 😉

 

Tant de bo aquest escrit t’obri una escletxa per descobrir com “editar-te” i que la vida et regali molts espais de meditació. Et servirà per sentir que, tot i imperfectes, trobem la  pau interior que ens manté forts i sans en qualsevol situació.

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.