la màgia de la paraula “gràcies”

 

foto andrea4

 

Sembla que les paraules només siguin una suma de lletres i en cada idioma adquireixin un significat. I així és. Però no només això. La riquesa del llenguatge inclou el so de la pronunciació, el to de veu que s’utilitza i la intenció que l’acompanya. Són coses difícils d’expressar en l’escriptura, però molt vives i veritables en l’ús quotidià de les paraules.

 

Per posar-hi un xic d’humor, no sé si heu experimentat mai de dir una paraulota en un idioma desconegut emmig d’un grup de persones que sí que el coneixen. A mi no em produeix cap mena d’emoció i ells esclaten a riure o fan cara d’espant. Per nosaltres seria una paraula sense ànima, però està clar que té una vibració que fa reaccionar a qui està en determinada freqüència (en aquest cas, l’idioma).

 

Energèticament, a la paraula “gràcies” la tenim ben abandonada. Sí, sí, tots som molt ben educats i la diem quan el forner ens ven la barra de pa o quan la veïna ens manté oberta la porta quan arribem carregats. També s’escolta constantment als pares quan insisteixen als seus fills que la repeteixin (o no tant…). Sembla que la tenim molt present aquesta paraula, però acostumem a dir-la de manera automàtica i ens oblidem que té ànima, que té intenció, que té vibració.

 

Tenir-la en compte en la seva totalitat significa molt més que pronunciar-la. Hi hem d’afegir una mirada atenta als ulls de la persona a qui la dirigim; la pronúncia ha de ser calmada, que es noti que la diem, que li oferim el temps i el respecte que es mereix. És de les paraules que s’ha d’emetre des de l’ànima. Quan la rebem amb qualitat, ens arriba directa al cor i ens fem conscients de la seva força. Alguna cosa se’ns desperta.

 

Quan s’utilitza en silenci la màgia es multiplica. No cal estar en un temple o en actitud de meditació. La fem servir a l’autobús, per ser transportats sense haver-nos de preocupar del camí, podent gaudir d’una bona lectura o de la cançó preferida; també quan la vista ens regala un bon paisatge o l’olfacte ens brinda aquells aromes dels àpats que més ens agraden; quan sentim el sol que ens escalfa en un dia d’hivern, o quan l’aigua del riu ens refresca a l’estiu; i mil coses més que cadascú viu agradablement a la seva pell.

 

Fins aquí és força fàcil, només és qüestió de posar-hi una mica d’atenció. En canvi, requereix més esforç utilitzar-la quan la vida sembla que se’ns tomba del revés. Hi ha qui prefereix veure el got mig buit, i cada cop serà més buit. Però agraïr amb la totalitat del sentit allò que tenim, en comptes de veure només allò que ens manca, fa vibrar i despertar de nou la fogarada. La màgia apareix com les espurnes dels coets de Sant Joan, ben expansiva. I en aquesta explosió de llum i colors, apareixen els aprenentatges escrits al cel, que són els que ens donaran força per continuar creixent i que el got es vagi omplint.

 

La màgia de la paraula “gràcies” està a disposició de tothom, i és gratuïta. Quant més la fem servir, més aviat en veiem els beneficis. Si et costa tenir-la present per les dificultats que estàs travessant, et puc ajudar, seré la teva entrenadora personal per assolir el repte.