quan tot et va bé i no t’ho pots creure

 

La meva professió es desenvolupa moltes vegades entre problemes i desgràcies. Tinc la sort de veure com es van desfent i transformant.

 

Algunes vegades, però, descobreixo que hi ha persones que no saben viure sense problemes ni desgràcies. Algun missatge erroni va quedar gravat a la seva ment: “és impossible deixar de tenir-ne”. I s’angoixen si no hi ha res que els faci patir. En una mesura molt més petita, seria com aquella sensació que ens queda després de tenir una bona estona el singlot: esperes que en qualsevol moment torni a aparèixer.

 

Curiosament, la mateixa creença de què sempre hi ha d’haver alguna situació difícil, ajuda a fer que se’n creïn de noves. Finalment la salut se’n pot ressentir, massa desgast innecessari. Apareixen l’ansietat, el menjar més del compte, l’insomni, la tristesa, el malhumor i d’altres simptomatologies.

 

Tampoc cal dramatitzar, se’n poden treure molts aprenentatges dels obstacles. Això no obstant, més que buscar problemes i desgràcies, el que seria recomanable és posar la mirada cap a nous reptes. Això sí que és energètic. Posar-se reptes requereix atenció, posar-se en mode “aprendre coses noves”, il·lusionar-se, evolucionar pel camí. I quan l’objectiu és aquest, el cos, les emocions i la ment es posen en marxa perquè tot flueixi.

 

Però també funciona, simplement, dir gràcies. L’agraïment serveix per anclar-nos en el present i no deixar passar l’oportunitat de gaudir de les bones sensacions que ens dóna una bona temporada. Per exemple: “gràcies per tenir un temps on tot flueix”.

 

Si ens costa sentir l’agraïment, toca reflexionar: Em dono permís perquè tot em flueixi? Què pensaran els altres si tot em va bé?

Quan tot et va bé i no t’ho pots creure, tanca els ulls, fes una respiració conscient i repeteix mentalment: “Jo sóc qui em dóna el permís per gaudir d’aquesta temporada estupenda i agraeixo aquesta experiència completament i profundament”.

 

Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.