Durant la infància podríem dir que som allò que veiem i allò que escoltem, com si fóssim ulls i orelles amb potes. A més, el cos experimenta els sentiments, que no ténen ni forma ni color, però es deixen sentir. El cervell fa càlculs constantment amb les dades que recull del que veuen els ulls, del que escolten les oïdes i del que sent el cos, tot plegat per adaptar-se al medi, per sobreviure.
Mentrestant hem d’anar creixent amb moltíssimes dades per processar, sense cap “coach” que ens ajudi a reinterpretar i resignificar cada cosa que hem vist, escoltat o sentit. Cap mètode “Kondo” que ens ajudi a endreçar, que ens ajudi a aprendre com deixar anar aquells records i sentiments que no ens fan bé i ja no ens són útils.
Per algunes persones l’adolescència és l’edat beneïda, la que els permet expolsar-se com si fossin gossos sortits de l’aigua, amb força i esquitxant a tort i a dret. La “Kondo” en diria treure el calaix i posar-lo cap per avall. Però amb l’energia desbocada pròpia de l’edat, el perill és que quedi tot escampat i no hi hagi manera de tornar-ho a endreçar. Això si es té la sort de poder fer una bona remenada. Hi ha persones que passen per aquesta etapa amb el tap ben enroscat, no fos cas que fessin quedar malament a la família o a l’estatus.
Sigui com sigui, en algun moment la vida ens demana posar ordre. Quan fer-ho, depèn de cadascú i del nivell de resistència a la incomoditat que ofereix el desordre.
És recomanable començar per aquell “calaix” que fem servir més i que ens fa patir cada vegada que hi entrem. Com saber quin és? Afortunadament ens anem trobant amb moltes pistes. Per exemple:
- Si et trobes sovint amb situacions on et sents rebutjat, toca revisar en quina primera relació vas sentir-te així. És molt probable que fos amb la mare, que lluny de la seva intenció de rebutjar-te, va haver de fer-te a un costat per atendre el que per a ella eren altres prioritats (un germà nou vingut; uns avis a qui atendre; una feina de 40 hores setmanals; un germà hospitalitzat per una malaltia greu; …). Si ets adult i téns aquesta ferida, posar-hi consciència et pot ser molt alliberador i saludable.
- Si ets molt maniàtic de la neteja i l’ordre, pot ser el reflex de tenir un interior desendreçat i sentir-te brut, desitjant constantment amagar-ho mirant de que el teu exterior llueixi. Revisar les teves creences familiars i fer un treball d’introspecció per descobrir què és allò que et fa sentir brut, et pot estalviar un munt de tensió diària, a tu i els que conviuen amb tu.
- Si ets dels que els costa parlar i afrontar els conflictes, et pot estar informant de dinàmiques familiars dominades per la por. Toca descobrir qui feia callar amb autoritat o qui tenia por de les persones autoritàries. Probablement els dos models eren persones temeroses. Fer un treball de revisió de les pròpies pors et pot fer créixer i madurar, fent fluïr totes les teves relacions.
- Si ets dels que estàs sobreprotegint constantment i acabes exhaust, et pot estar parlant de la manca de protecció que no vas sentir. Parla amb el teu nen interior i diga-li que ara ets tú qui el protegeix, i deixa que els altres aprenguin per sí mateixos. Això et farà a tu, i als teus, persones independents, i amb qui serà un plaer compartir espais en comptes de molestar-vos.
Hi ha milers de miralls per tot arreu que ens informen de quin calaix tenim desendreçat. En comptes de mirar cap a un altre cantó, mira de què t’està informant. És el regal que la vida ens va fent constantment perquè sap que si estem endreçats podem gaudir més d’ella.
I a tu, quines pistes et dóna la vida? Entens que ho fa perquè la gaudeixis més, amb salut i benestar?
Laura Pedró i Xaus. Tots els drets reservats.