blog

quan el papa emmalalteix

2019-06-11T14:18:03+00:00

Per l’expressió del metge, la malaltia està lluny de ser una grip intestinal. És d’aquelles que fa tremolar les estructures. D’entrada, s’acaba la gana i el dormir, massa pensaments ballant pel cap.   El papa que jo he conegut sempre ha pogut amb tot. De petita ja m’enfilava a les seves espatlles, com una anxaneta, [...]

quan el papa emmalalteix2019-06-11T14:18:03+00:00

la por que tinc de dir que tinc por

2019-06-11T14:18:03+00:00

  Fa uns dies vaig escriure una carta a la por. Li deia, entre altres coses, que la necessitava en la seva justa mesura. Ni massa ni poca. Ni a tot ni a res. Només en la quantitat suficient per protegir la meva integritat. Era una declaració d’amor, un reconeixement. A més, li vaig prometre [...]

la por que tinc de dir que tinc por2019-06-11T14:18:03+00:00

carta a la por

2019-06-11T14:18:01+00:00

    Por, avui m’adreço a tu. Fa dies que necessito parlar-te. Entenc i respecto la teva funció primitiva. És més, et necessito. Gràcies a tu, sóc capaç de fugir corrents com mai hauria imaginat si m’apareix un lleó. Gràcies a tu, sóc capaç de frenar en sec quan m’apropo a l’abisme. Amb tu se’m [...]

carta a la por2019-06-11T14:18:01+00:00

les pedres del camí

2019-06-11T14:18:01+00:00

  Un dia qualsevol de vacances, en una petita vall envoltada de verds i blaus, he tingut una experiència nova. De pujada cap al riu anava ben calçada amb botes, per evitar que la rugositat del terreny em perjudiqui els turmells. Però després d’una capbussada a l’aigua cristal·lina i gèlida entre roques i cascades, i [...]

les pedres del camí2019-06-11T14:18:01+00:00

els ulls que enamoren l’ànima

2019-06-11T14:18:00+00:00

  Diuen que els ulls són la porta de l’ànima, i per fi començo a comprendre aquest concepte. Des de dins estant, només puc entendre allò que veuen els meus ulls, la llum, els colors, les formes... Només amb l’ajut d’un observador extern podré adonar-me dels matisos de la mirada.   La mirada, quina paraula [...]

els ulls que enamoren l’ànima2019-06-11T14:18:00+00:00

T’atreveixes a viure des de la teva feminitat conscient? Per Carmen Hernández Rosety

2019-06-11T14:18:00+00:00

Feia dies que volia escriure sobre la importància, i la necessitat, de viure des de la feminitat conscient, la que hi ha dins les dones i la que hi ha dins els homes.   Avui m'ha arribat la gravació de la xerrada que la Carmen Hdez Rosety va fer a la passada edició de Biocultura. [...]

T’atreveixes a viure des de la teva feminitat conscient? Per Carmen Hernández Rosety2019-06-11T14:18:00+00:00

què és una constel·lació familiar?

2019-06-11T14:17:58+00:00

  Quan em pregunten què és una constel·lació familiar o sistèmica sempre responc que per entendre-ho cal experimentar-ho. És molt difícil posar paraules a una vivència tan diferent i desconeguda per molts. Tot i així, decideixo intentar-ho amb la intenció que cadascú s’endugui la part que pugui comprendre.   Literalment, una constel·lació familiar és mostrar [...]

què és una constel·lació familiar?2019-06-11T14:17:58+00:00

la màgia de la paraula “gràcies”

2019-06-11T14:17:57+00:00

    Sembla que les paraules només siguin una suma de lletres i en cada idioma adquireixin un significat. I així és. Però no només això. La riquesa del llenguatge inclou el so de la pronunciació, el to de veu que s’utilitza i la intenció que l’acompanya. Són coses difícils d’expressar en l’escriptura, però molt [...]

la màgia de la paraula “gràcies”2019-06-11T14:17:57+00:00

arriba el nadal

2019-06-11T14:17:57+00:00

Sí, ja hi tornem a ser, la vida torna a fer olor de nadal. Llumetes als carrers i als balcons, aparadors vermells i brillants, àpats i revetlles... tot plegat amb gust de neula i de torró, amb bombolles daurades que pugen i baixen, amb missatges i desitjos multiplicats per les xarxes... sí, ja hi tornem [...]

arriba el nadal2019-06-11T14:17:57+00:00

hola, sóc home i em sento dèbil, i què!

2019-06-11T14:17:55+00:00

  Em sento dèbil, però no ho puc mostrar. M’he cregut el que he vist a les pel·lícules, he llegit a les novel·les, he escoltat als veïns, he vist a la família, he sentit a l’escola… No, els homes no podem ser vulnerables. Així, si alguna vegada, durant una mil·lèsima de segon, tinc aquesta sensació, [...]

hola, sóc home i em sento dèbil, i què!2019-06-11T14:17:55+00:00
laura pedro i xaus logo

Subscriu-te al Newsletter / Suscríbete al Newsletter

[:ca]T'has subscrit, moltes gràcies!!!![:][:es]Ya estás suscrito, muchas gracias!!!![:]